Arqueologia del territori

RUTA 2. ARQUEOLOGIA DEL TERRITORI

Distància: 20 km amb bicicleta (també es pot fer a peu)
Durada: 3´30 hores

Aquest itinerari és el més llarg i el més complet de tots els que componen la iniciativa municipal denominada “Memòria de les Arenes”. En una mateixa ruta es poden visitar els jaciments arqueològics més interessants de Guardamar del Segura i conèixer la varietat de recursos que ens ofereix el medi natural  d’aquesta localitat.

El visitant es dirigirà al MAG, on rebrà tota la informació necessària per conèixer l'evolució històrica i cultural del patrimoni arqueològic de Guardamar, així com la descripció de l'entorn per facilitar la comprensió del recorregut. En les sales del museu podrà veure tots els objectes descoberts en els jaciments d’aquest viatge per a la ruta que acaba d'iniciar.

Tot seguit, travessem el nucli urbà i ascendim cap al Castell. Des d’aquest  lloc emblemàtic podem divisar tota la comarca del Baix Segura, les serres que l'envolten, l'illa de Tabarca i fins i tot, alguns importants pics del nord d'Alacant. Aquest enclavament és essencial per interpretar l'evolució geogràfica d'un entorn tan dinàmic com és la gola del riu Segura, que s'ha configurat des de la darreria del període Terciari (Cenozoic) fins l'actualitat. Aquesta visió espectacular del territori que tenim va atraure molts pobladors al llarg de la història. Fenicis, ibers, romans i musulmans van deixar la seua empremta en aquest lloc. Així i tot, és la vila i ciutadella construïda després de la reconquesta cristiana la que més informació ens ha deixat. No obstant això, de tot això res en queda, un terratrèmol, en 1829, va destruir completament qualsevol vestigi d’aquesta ciutat i la seua alcassaba. Tan sols hi roman en peu el Baluard de la Pólvora.

Després d’envoltar el castell, baixem pel vessant contrari a la de l'ascens i ens dirigim cap al riu Segura. Ben aviat trobem els tres recursos patrimonials lligats a l'ús històric i social de l'aigua, des de la fundació de la Vila de Guardamar per Alfons X, el Savi, a la darreria del segle XIII fins ara.  El més significatiu, sens dubte, és el Molí i assut de Sant Antoni, dels segles XIV-XX, un conjunt hidràulic format per un molí fariner de tracció hidràulica i una assut a què es troba lligat històricament i estructuralment. A continuació, travessem el llit vell del riu Segura pel Pont de Ferro, hereu d'un pont anterior de carreu del segle XVIII, fonamental per la comunicació de la Vila amb el seu rerepaís agrícola. Aquesta és una obra rellevant de l'enginyeria industrial de la primeria del s. XX.

Finalment, situats damunt el pont de fusta, veiem una construcció duta a terme al riu mateix anomenada: Comportes i Canal de la companyia “Riegos de Levante”.Es tracta d'un conjunt construït en 1923 i inaugurat per Alfons XIII aquell any. La seua finalitat és la reutilització de les aigües sobrants del riu Segura en la seua gola. Avui en dia constitueix, sens dubte, una altra obra fonamental de l'enginyeria industrial de la primeria del s. XX. D'aquí passem als pocs vestigis conservats del meandre tradicional de la fase final del riu Segura abans de desembocar a la mar. Així recorrem el traçat sinuós que, després de travessar un altre pont de fusta ens porta a la parada següent.

A continuació, entrem al  jaciment fenici del Cabeço Petit de l'Estany, una fortificació excepcional de casamates, dels segles VIII-VII aC., que suposa una feta important en la colonització fenícia de la Mediterrània. El tram següent està compost per un circuit agrest que ens aprofita per poder accedir a "La Pipa", una altra obra d'enginyeria de la primeria del s. XX, vinculada a les Comportes de la companyia “Riegos de Levante” visitades abans i que, probablement fora inaugurada també pel rei Alfons XIII.

Continuem aquest recorregut muntanyenc i envoltem l'àrea protegida coneguda com "la Torre dels Americans", una estructura alçada  en 1962 en plena "Guerra Freda" per l'armada americana en el marc dels acords de col•laboració entre Espanya i els Estats Units d’Amèrica. Amb els seus 375 metres, és l'estructura militar més alta d'Europa i la construcció humana de més alçada a Espanya.

Seguim per aquesta muntanya coneguda com El Montcaio, fins arribar a un punt on hi ha un seguit de trinxeres construïdes per defendre la zona republicana, en el “Front de Cartagena” durant  la Guerra Civil Espanyola.  Malgrat no haver estat mai emprades, tenien la funció de reforçar aquesta zona costanera davant d'un possible desembarcament de tropes franquistes. En el terme de Guardamar, la línia de resistència de la posició avançada començava en les dunes, entre Guardamar i la platja. D’altra banda, una segona línia defensiva era la composta per aquestes trinxeres, la muntanya de les Raboses, i les que es troben en Cabeço Petit de l'Estany.

A continuació, descendim, creuem la carretera Nacional-332 i ens dirigim cap als següents enclavaments arqueològics del recorregut. Són jaciments costaners relacionats amb el comerç i l'explotació dels recursos de la mar: sal, pesca i derivats. Parlem del jaciment del Montcaio, que abasta tres fases d'ocupació d'època romana, tardorromana i islàmica, amb una cronologia que comprèn des del segle I aC al segle XI dC.

Després de visitar aquest enclavament històric situat a la platja del Montcaio, accedim novament a la nacional-332 i pel carril bici tornem al poble. Creuem Guardamar per aquest tram urbà i ens dirigim al Parc Alfons XIII. Allí realitzem la primera parada en el conjunt conegut com el Viver Vell. Els elements que el composen són: El Viver, utilitzat tradicionalment per subministrar espècies arbòries i arbustives per a la Repoblació Forestal; la Casa Forestal, edifici emprat tradicionalment com a habitança dels guàrdies forestals; i un aljub cobert amb volta de mig canó, que arreplegava l'aigua de pluja per al subministrament d'aigua potable o de reg per al viver. També es pot contemplar una altra escultura de Francisco Mira. En aquest cas, és tracta d’un bust de pedra de 1945.
El recorregut fins a la següent parada és d’aproximadament un quilòmetre per l'interior d’aquest magnífic parc urbà. Durant el recorregut podrà observar la consolidació dels treballs de la repoblació forestal sobre les dunes. La vegetació arbòria utilitzada en la Repoblació Forestal va ser, fonamentalment, pi blanc i pinyoner, i en menor grau eucaliptus i palmeres.

Una vegada arribem al recinte tancat del següent espai visitable, podem albirar dos jaciments descoberts sota  les arenes: la Ràbita Califal (segles X-XI dC), i la ciutat fenícia de La Fonteta, dels segles VIII-VI aC.; situats al mateix enclavament. Aquests dos magnífics espais arqueològics confirmen la rellevància que ha tingut Guardamar al llarg de la història, tant per la seua situació estratègica controlant l'accés al riu Segura, com per la varietat de recursos mediambientals generat per aquest espai..

Per acabar tornem al poble, ja que esta ruta conclou en la Casa-Museu de l'Enginyer Mira (Oficina de Turisme), on el visitant podrà conèixer un personatge clau en la història recent de Guardamar, l'Enginyer Forestal D. Francisco Mira i Botella. Podrà comprovar,  amb tot detall, el procés repoblador  i entendre alhora la història de la natura antròpica que acaba de recórrer.